El VAR a les municipals

Aquests dies s’està instal·lant a la piscina de Ripoll un sistema de prevenció d’ofegaments. Aplicar tecnologia allà on l’ull humà no pot arribar sempre m’ha semblat una bona idea, però no oblidem que això és com el VAR del futbol: el criteri d’actuar seguirà en mans de la persona que hi hagi al darrere.

Per què no podem tenir un sistema de prevenció de falsedats electorals?

 

 

 

 


Aquest és un bon exemple de la dècada tecnològica que ens espera. Per sort o per desgràcia les màquines formaran part de la nostra vida, però encara no decidiran per nosaltres. En la majoria de situacions l’enteniment humà prevaldrà perquè els sensors seran incapaços de discernir el que és real del que és fingit. No obstant això, en aquest sentit la pregunta que em faig és: nosaltres ho sabem distingir?


La reflexió podria durar anys, però aniré al gra amb què més em preocupa. Em preocupen les eleccions municipals. Em preocupa la tendència dels partits polítics que en les darreres eleccions s’animen a plantejar propostes electorals cada vegada més allunyades de la seva realitat. Em preocupa que la pressió dels populismes i puntuals conflictes de convivència puguin accentuar encara més aquest camí. Per tot això em pregunto: si podem tenir un sistema de prevenció d’ofegaments, per què no podem tenir un sistema de prevenció de falsedats electorals?


En realitat tenir un VAR per les municipals seria més fàcil del que sembla. La tecnologia per seguir el que passa ja ens la posen els mitjans de comunicació. Els àrbitres que jutgen som tots nosaltres. Només ens falta tenir clar els criteris. Criteris que ens permetin detectar què és possible i què no. Criteris que ens situïn en el nostre context. Que diguin clar i català el que polítics no poden reconèixer en públic. Criteris com:
- No, des d’un municipi no es podrà definir el futur de Catalunya ni dels presos polítics.
- No, amb els pressupostos com els actuals difícilment un ajuntament podrà finançar grans inversions en infraestructures els pròxims 4 anys.
- No, des d’un municipi no es podrà acabar amb l’atur.
- No, un ajuntament no té capacitat real de determinar els fluxos migratoris d’una ciutat.
- No, un equip de govern ho té cru per revertir una dinàmica d’envelliment de la població amb només 4 anys.
- Sí, la política local controla el pla urbanístic i la circulació, cosa que sol despertar més queixes que eufòria.
- Sí, parlar de deixalles no és el que més ven en unes eleccions, però és on l’ajuntament té major incidència per millorar la vida del ciutadà.
- Sí, el què faci l’alcalde podrà evitar robatoris o impedir desgràcies, però no preveure-les.
- Sí, encara que sigui sempre l’última proposta dels programes electorals, un municipi té molt pes en el medi ambient i el desenvolupament sostenible del seu territori.
- Sí, l’atenció als més desemparats no aixeca vots, però salva vides i és on més recursos es destinen. Faríem bé de controlar la seva gestió.
- Sí, la marca de la ciutat i la seva cultura és el be més preuat d’un municipi i qualsevol equip de govern que no traspuï 365 dies l’any per tots els porus de la pell els valors de la ciutat serà un pas enrere impossible de revertir.


Tenint això clar, llavors sí, que comenci el partit!