“Patas arriba: la escuela del mundo al revés”

Aquest és el títol d’un llibre providencial d’Eduardo Galeano. Ell escrivia que, al final del mil·lenni, el món estava del tot capgirat i la lògica i els valors no encaixaven. Un món on les coses succeïen al revés, premiant a qui devia ser castigat i castigant a qui vivia per sobreviure... L’esquerra a la dreta, el melic a l’esquena i el cap als peus, deia. Doncs bé, aquí seguim instal·lats, alimentant a marxes forçades ‘la escuela del mundo al revés’.

Es criminalitza les persones que van voler resoldre un conflícte polític, votant. Sí, sí... votant

 

 

 

 

 

Un món on l’absurd regna campant. On qui seu a la bancada dels acusats al Suprem no són els criminals franquistes responsables de tantes morts, tantes fosses comunes, tanta foscor en forma de 40 anys de dictadura, de repressió, de por, de tortura. Són polítics i polítiques catalanes escollits pel poble i agents socials.

 

On les porres de les forces de seguretat s’acarnissen amb la gent que, mans enlaire, reivindiquen i exerceixen drets fonamentals. On salten ulls, on es fa mofa dels qui pateixen la presó preventiva, de les famílies, de les persones que els fan costat, sigui on sigui.

 

On, ves tu quina cosa, es criminalitza les persones que van voler resoldre un conflicte polític, votant. Sí, sí... votant.

 

On el doble recer sempre s’acarnissa amb els febles. On les lleis no són iguals per a tothom. On les cartes estan marcades des de fa molt de temps... on la dissidència es castiga i el feixisme, la intolerància, les mentides, es premien.

 

I ves per on, en aquest món capgirat, també s’absol la cúpula de Catalunya Caixa. Responsables d’un forat de 12.000 milions d’euros. De pujades de sou en els moments més crítics de la crisi econòmica, que encara ens asfixia. I a l’altra banda? Doncs famílies desnonades per no poder pagar lloguers i hipoteques, o que mal viuen en forats, atrinxerats amb els fills. Doble recer, altre cop. I la justícia, mai de part dels bons. Mai dels mais.

 

Però com que no som de les que abandonem les lluites, com que venim de l’escola de la perseverança, de la desobediència, de les que cridem als quatre vents que ho tornaríem a fer, doncs anirem fent i picant pedra fins que puguem posar el món al revés, del revés. On tot torni a la normalitat.