Jugades mestres

Quan vostès llegeixin aquestes línies, ja s’haurà resolt l’embolic dels pressupostos i sabrem si podem seguir gaudint del govern progressista de Pedro Sánchez fins al 2020 o si patirem un avançament electoral de conseqüències imprevisibles en un moment de màxima volatilitat política.

 

Els partits que governen Catalunya (“governen”, per dir-ho d’alguna manera), estan fent una extranyíssima pinça al costat del PP i C’s, els partits que no volen sentir a parlar de diàleg amb Catalunya. No oblidem que aquests dos s’han unit a un partit d’[encara més] ultradreta per governar Andalusia. Junts s’han atrevit a convocar una manifestació a Madrid, traient-se la careta moderada, a la que s’han sumat uns companys de viatge de vergonya aliena com són Hogar Social, Falange o Fuerza Nueva. Afortunadament, la manifestació ha resultat ben fallida. Diumenge va quedar clar que més enllà de l’Ebre la gent no són fatxes sense remei, encara que així ens ho vulguin fer creure uns i altres.

Ens avocaran a unes eleccions que poden significar que el trifatxit arribi al poder

 

 

 

 

El que busca el govern Sánchez amb aquests comptes és traslladar la recuperació econòmica d’una vegada per totes a aquells que més vam patir les conseqüències de la crisi. Encara les patim en forma de precarietat, retallades als serveis públics i retrocessos salarials. Pel que fa a Catalunya, un 20% dels catalans es veurien beneficiats d’una revalorització mitjana del 3% en pensions. Un 16% dels catalans veurien com per fi desapareix el copagament farmacèutic. Es recuperaria el pagament públic de les cotitzacions a la Seguretat Social dels cuidadors dels nostres dependents, amb una despesa prevista només per a Catalunya de gairebé 50 milions d’euros. 77 milions d’euros a Catalunya per a beques, 35 milions d’euros per als catalans majors de 52 anys en situació d’atur, amb la recuperació del subsidi, etc. Podria seguir. No entenc, i com jo, molts catalans, que hi hagi partits que diuen preocupar-se pel benestar dels ciutadans del país però després girin l’esquena a aquests pressupostos i a tot el que la seva aprovació podria significar per a Catalunya.

Si, quan llegiu això, ERC i PdCAT han retirat les esmenes, els Pressupostos Generals de l’Estat seguiran la seva tramitació i els catalans ens en podrem acabar beneficiant. Estarem per primer cop davant una “jugada mestra” de veritat. Ara, amb certa raó, podran demanar que el PSC desencalli també els comptes catalans, que bona falta ens fan.

 

Si no han retirat l’esmena a la totalitat, han tombat els comptes i, amb ells, el govern de Sánchez, tindrem una d’aquestes “jugades mestres” com les que ens tenen acostumats PdCat, ERC, CUP i tutti quanti: ens avocaran a unes eleccions que poden significar que el trifatxit arribi al poder a Espanya, amb tot el que això implica.

 

“Jugada”, sí; “mestra”, està clar que no tant.