Atzucacs i cortines de fum

És més que sabut que una de les tàctiques més emprades per la classes governants, sempre pendents de la percepció pública, és l’ús discrecional que fan de la informació per diluir o emmascarar aquelles situacions que no els convenen, de les que se’n saben culpables per qualsevol motiu que els avergonyeixi, o que simplement es veuen incapaços de resoldre.


Posaré un exemple sagnant d’aquesta reflexió abans d’entrar en el tema principal. Mira que ja és casualitat que el dia en què s’inicia el judici polític més vergonyós i publicitat que ha muntat la justícia espanyola, ens enjonquin per la porta de darrere la sentència que absolia als responsables del cas Banca Catalana. Una entitat presidida per un polític, al qual en el seu moment calia ‘col·locar’ (alguna cosa a dir, senyor Iceta?), el responsable directe, doncs, de la fallida de la segona caixa més important de Catalunya, amb unes pèrdues per l’Estat (per a tots nosaltres) mil milionàries. Amb l’agreujant que, a més de gestionar-la pèssimament, encara va tenir la barra d’aprofitar-se de la posició de governant per embutxacar-se, via salari, uns quant cents de milers d’euros. Això sí, els jutges van renyar-los. Però de tornar els diners, res de res.

Haurem de veure, i patir, que en tota la campanya, Catalunya estarà al centre de tot

 

 

 

 


Però del que em ve de gust parlar és de la campanya electoral que ens està caient a sobre. Com a votants i com a catalans. És obvi que haurem de veure, i patir, que en tota la campanya, Catalunya estarà al centre de tot. Per res de bo, és clar. Tant, que un observador neutre haurà de convenir que el problema territorial, essent realment greu, és l’únic que farà parlar als polítics espanyols. La resta, pel què es veurà, tot deu ser flors i violes. Catalunya serà, segur, culpable de tots els mals del seu país. Això que... com els seria de fàcil deixar-nos anar i problema resolt!


M’hi jugo doncs un pèsol, que cap d’aquests partits nacionals espanyols portarà al seu programa, menys encara a les tertúlies amigues, cap mena de proposta valenta, amb cara i ulls, per afrontar situacions que en els anys immediats és segur que comprometeran de manera angoixosa el viure dels espanyols. I el nostre, el dels catalans, si no hem pogut escapar-nos-en abans. Ingenu de mi els recordaré quins són algunes d’aquestes amenaces perquè, si no se’ls han acudit, puguin lluir-se.


Com pensen resoldre el tema del pagament de les pensions? Perquè no costa gaire fer avinent que fins fa pocs anys havíem acumulat un fons de 70.000.000 d’euros, que s’han fos en poc més d’un quinquenni. Que a cada any que passa, l’estat s’endeuta més i més per assumir el dèficit creixent. Què faran? Anar-se endeutant amb l’esperança que un dia peti tot plegat i es declari a l’estat insolvent? Imposaran impostos especials, abaixaran les pensions, augmentaran les cotitzacions...? A veure si proposen res en concret. Crec que tenim tot el dret a saber de quin mal hem de morir.


I què tal el greu problema de les migracions fora de control? Posaran més murs, més policia, més ganivetes a les fronteres, miraran impassibles com es va ofegant gent al mar Mediterrani? Als supervivents... continuarem tancant-los primer en uns camps de concentració anomenats CIES abans d’engegar-los i que corrin indocumentats, malvivint, essent extorsionats per tot el país?


Totes les estadístiques diuen que més de mitja España es va morint simplement per llei natural. Que la península interior es va despoblant i envellint. Que a cada dia que passa és més depenent de la productiva, sobretot de l’arc mediterrani. Extensíssimes zones de l’estat simplement fa anys que no tenen altre projecte de futur que no sigui anar tirant de la subvenció. Alguna proposta, ni que sigui per alentir el procés? No, poc en veurem cap de plasmada al paper.


Espanya, un país que va ser un imperi, que no ho tornarà a ser. Ans el contrari, que prosseguirà amb la seva imparable decadència. Veurem alguna proposta per modernitzar l’administració, per arraconar els deliris de grandesa (AVE) o per invertir en I+D? I per ser competitius? No, no l’espereu.


Podria prosseguir amb infinitats d’exemples més. Deixem-ho aquí, no vull avorrir-vos ni avorrir-me.