El judici que ens marcarà el camí

Ha començat un judici polític contra la nostra manera de fer les coses. Contra un tarannà que ens defineix als catalans. Contra la voluntat que tenim de voler solucionar els problemes de manera dialogada, de la cerca del consens, raonant i parlant amb totes les parts. Els catalans volem guanyar bé, jugant net i respectuosament i sense rebre ajut de l’àrbitre. No volem guanyar jugant malament i amb un gol a l’últim minut en fora de joc. Si això passa, fins i tot ens pot saber greu guanyar la copa. Tot el contrari del tarannà típicament espanyol. Volen guanyar a qualsevol preu, i si la victòria és clarament injusta, encara els omple més perquè t’ho poden refregar a la teva cara. I penso que així acabarà el judici.

Els catalans volem guanyar bé, jugant net i respectuosament i sense rebre ajut de l’àrbitre.

 

 

 

 


En aquesta primera setmana, ja podem afirmar que els nostres presos polítics estan demostrant al món que no hi ha rebel·lió, sedició ni malversació. Que són persones íntegres i pacífiques amb grans valors universals i els mou la causa que s’engloba dins dels drets civils individuals i col·lectius que tenim els catalans com a poble.
La batalla del relat, de la honestedat, la llibertat, la democràcia i de la veritat la guanyarem per golejada i jugant bé. Però no ens enganyem, els nostres presos polítics seran condemnats a uns quants anys de presó injusta. El món s’indignarà i nosaltres ens tornarem a mobilitzar per demostrar que l’Estat Espanyol és un país poc democràtic i que ens tracten com a una colònia.


Aquest judici i les seves conseqüències han de servir per fer-nos a la idea que necessitem treballar de manera organitzada i clandestina, per preparar-nos per poder desestabilitzar l’Estat de continuadament en el temps. No podem actuar pensant que Espanya es comportarà com un Estat democràtic, i que ens tractarà com a ciutadans de primera. Els catalans passarem a ser els màxims enemics de l’estat, tot i que davant del món intentaran demostrar que un cop han tancat els delinqüents polítics catalans a la presó, ja no hi haurà més conflicte territorial.


Sabem que la nostra lluita no pot ser violenta, perquè no és la nostra manera de fer, i a més, tenim les de perdre. Però hi ha formes de lluita no-violenta que es poden utilitzar fins a fer caure el règim Espanyol que ens oprimeix com a poble, i a partir d’ara, encara més.


Treballem junts, cadascú des del seu lloc, fent de la discreció una virtut i aportant el millor de nosaltres mateixos sense discussions estèrils, que ens fan perdre temps i energia i no ens aporten res a la lluita. Parlem entre nosaltres, escoltem-nos i entenem-nos per cercar la millor estratègia a seguir. Aparteu-vos d’aquells que volen fer la lluita a contra-corrent i sense sentit, encara que la ràbia ens faria seguir-los. La capacitat d’organització i preparació de la societat catalana a partir d’ara, serà fonamental per a fer caure aquest règim que fa 300 anys que ens oprimeix com a poble. Sembla que les coses no van bé, però si fem una mirada enrere d’aquests 300 últims anys, veurem que mai havíem estat tan bé com ara, tot i que tindrem els nostres líders polítics a la presó. Aquesta condemna que l’Estat Espanyol imposarà, ha de ser el principi de la fi d’aquest estat caduc i repressiu.


Endavant!!!