Prestigi

Que Déu ens conservi el ministre Borrell per seguir donant oxigen al catalanisme per tot món. Cada vegada que obre la boca li hauríem de fer un monument. Potser li tinc tanta tírria perquè és català. Si fos d’un altre lloc de la península, el consideraria normal en els temps que corren.


L’home està preocupat per la pèrdua de prestigi d’Espanya. I si fos realment d’Espanya, molta de la seva gent, la seva cultura, la seva llengua, o el seu paisatge, l’hauria de tranquil·litzar: la propaganda del catalanisme que ell tem, no el farà pas trontollar. Ara bé, si parlem de l’estat espanyol, de la seva història, de la seva monarquia, dels règims polítics que ha patit, aleshores... tampoc, ja que de prestigi no en pot perdre gaire perquè poc en té. Crec que dient ‘poc’ en lloc de ‘gens’ soc generós. Només cal comprovar les opinions de la premsa mundial, de dretes i d’esquerres per fer-ho palès.

Les guerres de Flandes, la conquesta i colonització d’Amèrica, l’Armada Invencible, la Santa Inquisició, les bregues amb Portugal, han fet que, arreu del món, l’estat espanyol tingui fama de cruel, intolerant, obscurantista, tirà i corrupte

 

 

 

 

 

 

 

 

 


L’home també ha manifestat recentment que des de Catalunya s’està intentant crear una segona llegenda negra antiespanyola. No es preocupi, senyor ministre, no cal, amb la continuació de la primera n’hi ha prou.


Els seus temors, curiosament, han planat sobre la pell de brau des de fa segles. A títol de curiositat, mencionaré un escrit castellà publicat el 1642, titulat: ‘Victoria que han alcanzado los catalanes contra los engaños de Castilla’. L’enunciat és prou revelador, i crec que el senyor Borrell encara no havia nascut.


En què consisteix aquesta llegenda negra que ha enfosquit la fama espanyola al llarg dels segles? Probablement, bastants fets històrics referits a les guerres de Flandes, la conquesta i colonització d’Amèrica, l’Armada Invencible, la Santa Inquisició, les bregues amb Portugal, han fet que, arreu del món, l’estat espanyol tingui fama de cruel, intolerant, obscurantista, tirà i corrupte. Accepto que de vegades aquesta mala fama està més justificada i d’altres no tant. Però és així, en termes d’opinió planetària. L’estat espanyol es percep molt generalment amb una imatge negativa, d’obstrucció de cap mena de progrés, que en alguns moments pot arribar a ser pintoresca però que per als demòcrates d’aquí i d’allà és més aviat atroç.


En referència a Catalunya, qualsevol persona un xic interessada en les relacions entre Catalunya i Espanya al llarg del segles XX i XXI, sabrà que la majoria dels presidents i governs de la Generalitat han estat empresonats o exiliats, si no afusellats per l’estat espanyol. No és una qüestió menor. I avui, quan els ulls del món contemplen la repressió contra els participants d’un referèndum pacífic, o veuen al banc dels acusats els components d’un govern legítimament elegit i constituït, se’ls posen els ulls com plats.
Per aquestes i moltes altres raons, senyor Josep Borrell, no cal que s’hi esforci: el prestigi de l’estat espanyol està per terra i la llegenda negra manté tota la seva vigència.