El Govern ha encarregat una auditoria per fer una revisió exhaustiva i amb lupa de les concessions de les centrals hidroelèctriques que hi ha al país. Això implica revisar documents antics del 1800 i ja avisen que no serà ni ràpid ni fàcil: «Volem detectar irregularitats i possibles concessions a extingir, cosa que és molt possible. Parlem d'històrics perquè revisarem documentació que, en alguns casos, data del segle XIX i serà una feina complicada», explica la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà.

La hidroelèctrica és la principal font d’energia renovable existent al Ripollès i al país, generant entre el 50 i el 70% de la renovable i entre el 8 i el 13% del total. La consellera subratlla això i vincula l’ús que en pugui fer la futura energètica pública per a generar electricitat: «Estem treballant en l'energètica pública, ho estem fent de la manera més ràpida que podem. De fet, ho vam aprovar en els pressupostos amb un horitzó de treball de sis mesos. Ens hem de centrar en el seu àmbit d'ampliació, però tenim clar que és una de les principals eines per transformar el model energètic».

A tot Catalunya hi ha 230 concessions hidroelèctriques, 70 de les quals són a la comarca del Ripollès. És a dir, que estem parlant que gairebé el 30% de les centrals del país són a la comarca. I d’aquestes gairebé totes tenen concessió fins a l’1 de gener del 2061, després d’una legislació aprovada pel govern de Felipe González que els oferia 75 anys de marge. Només hi ha dues excepcions que acabaran abans. Una d’elles, la de Pardines, el 2034 i la de la corba el 2041. Una de les primeres que quedarà lliure és riu avall, a Sant Quirze de Besora on la concessió s’acaba abans, el 2024.