La cova al Roc de les Orenetes és un dels jaciments mortuoris prehistòrics més destacats de tot el Pirineu per la quantitat de restes que hi ha i per la qualitat de conservació que tenen. S’hi han fet les troballes d’una seixantena de persones de totes les edats -des d’un infant de dos anys fins a adults de més de cinquanta- de l’època del Calcolític, ara fa uns 4.000 anys, però també cinc o sis persones d’una etapa una mica més tardana, fa uns 3.000 anys a l’edat de Bronze.

«Sabem on s’enterraven i gràcies a això podem saber i reconstruir bona part de les seves condicions de vida d’aquestes persones, però ens falta una part molt important com saber on vivien i quins utensilis utilitzaven», explica l’estudiant predoctoral d’arqueologia, Rosa Soler, que ha pujat a treballar a la cova des del 2019. 

«Hi ha moltes evidències de violència. No parlem d’una guerra sinó de diversos punts de violència, enfrontaments, no sabem si entre ells, amb altres clans o col·lectius... però veiem violència», relata Soler, que també puntualitza que «també trobem fractures curades i també ferides com aquesta costella amb una fletxa incrustada».

Els investigadors estan intentant relacionar la comunitat que va utilitzar aquesta cova com a sepulcre fa 3.000 anys amb un altre grup d’habitants a la zona, del qual s’han trobat restes a la cova del cingle del Collell, alguns metres més avall. La cova del Roc de les Orenetes es continuarà excavant i explorant fins el 2029, en el marc del projecte Arrels prehistòriques de la transhumància a l’Alt Ripollès, dirigit per Carles Tornero i finançat per al Generalitat, l’Ajuntament de Queralbs i el Parc Natural de les Capçaleres.