Des de la seva constitució el 2008, l'Associació de Micropobles de Catalunya s'ha dedicat a posar la realitat d'aquests municipis a l'agenda política del país, tot denunciant que la seva realitat és diferent de la de les ciutats i que hi ha les mateixes normatives per regular tots els ajuntaments, sense atendre aquesta singularitat. Precisament, l'associació el 2018 va proposar l'Estatut dels Micropobles, que es plantejava com un règim especial, responent a la premissa de tractar diferent el que és diferent, segons el principi d'equitat, no el d'igualtat.

L'estiu passat es va aprovar al Parlament la llei de l'Estatut del Municipi Rural, que recull la creació d'una comissió de treball conjunta amb les entitats més representatives dels municipis rurals, amb l'objectiu d'estudiar i proposar mesures d'adaptació de la normativa urbanística, que és un dels punts on es fa més evident la singularitat esmentada, a les necessitats i a la capacitat d'actuació dels municipis rurals.

Per anar amb els deures fets a la comissió, l'Associació va engegar un grup de treball amb tècnics i electes per aportar solucions i dibuixar una proposta de mesures.

El document «Propostes per a un urbanisme adaptat al món rural: mesures d'adaptació de la normativa urbanística», que ha liderat el professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona Josep M. Aguirre, es va fer públic al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, entenent que aquests professionals són uns aliats i s'encarreguen d'aplicar-ho.

Es proposa una flexibilitat més gran d'usos als municipis rurals: es vol superar la mirada condescendent que permet només activitats vinculades a l'activitat agrària o turística per permetre altres activitats econòmiques també necessàries (ex. taller mecànic o altres serveis auxiliars i professionals). Aquesta possibilitat obre la porta a resoldre la ubicació d'equipaments en municipis sense sòl urbà o bé en què el seu sòl urbà no tingui alternatives possibles.

Si s'apliquen aquestes mesures, potser la vida serà una mica més fàcil i farà que els micropobles no se sentin ni relegats ni vigilats

També es planteja que aquestes noves autoritzacions d'obres i usos en sòl no urbanitzable es converteixin en una nova prestació patrimonial que pugui passar als ajuntaments.

S'estableix una nova regulació de l'habitatge rural en sòl rústec modificant l'article 47, que només permet un nou habitatge d'un descendent si fa una activitat vinculada a la finca. És a dir, es proposa eliminar l'exigència que la persona titular de l'explotació rústica hagi de residir a l'explotació.

Es defensa la necessitat d'una nova regulació ad hoc per als veïnats rurals que serà més simple, que no estiguin subjectes a un pla general, només a un sectorial per poder atorgar llicència directa.

Per fer més fàcil la recuperació de masies i cases rurals: no cal mantenir la tipologia, però sí els elements singulars i el seu caràcter patrimonial. Es proposa eliminar l'exigència de no alterar les característiques originals. S'ha de poder fer la substitució parcial o augmentar-ne el volum i permetre la divisió horitzontal quan no s'alterin les característiques originals, es respectin els elements històrics principals i es faci segons la normativa d'habitabilitat.

També es denuncia que l'actual normativa no diferencia entre municipis i els obliga a tots a tenir instruments de planejament (NNSS o POUM).
Així, es presenta una nova figura per a municipis d'escassa complexitat en què només s'hagi de distingir entre sòl urbà i sòl no urbanitzable.

Això és perquè la necessitat de simplificar el planejament urbanístic per als micropobles és causada per la dura realitat que els municipis rurals no disposen de personal suficient, però sobretot del més especialitzat, com poden ser els tècnics d'urbanisme o els arquitectes municipals, i aquí s'aposta pel suport supramunicipal amb la creació d'una oficina comarcal d'urbanisme per millorar l'eficiència dels serveis als ajuntaments petits.

Com va apuntar Joan Pluma, coordinador de l'Associació de Micropobles de Catalunya, a la jornada «Eines per a rehabitar l'entorn rural» celebrada a Les Llosses el 26 d'abril, si s'apliquen aquestes mesures, potser la vida serà una mica més fàcil i farà que els micropobles no se sentin ni relegats ni vigilats. De moment, fa un mes que el govern ha aprovat unes primeres mesures que tenen en compte algunes de les propostes suggerides, però la feina no s'acaba i encara menys la tossuderia rural.